Àrea temàtica
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes

Àrea temàtica
Àsia > Rússia

ca - llengua de signes russa
cod - Русский язык жестов (Russkij jazyk žestov)
ar - لغة الإشارات الروسية
cy - Iaith arwyddion Rwsia
de - Russische Gebärdensprache
en - Russian Sign Language
es - lengua de signos rusa
eu - errusiar keinu hizkuntza
fr - langue des signes russe
gn - ñe'ẽ rechaukaha Rúsa
nl - Russische Gebarentaal
pt - língua gestual russa
ru - Русский язык жестов
zh - 俄罗斯手语

Definició
Les arrels de la llengua de signes russa són de 1806, quan es va establir la primera escola per a persones sordes a Pavlovsk, a prop de Sant Petersburg. La llengua es va desenvolupar a partir de les llengües de signes austríaca i francesa, donat que els professors s'havien format a Viena i París.

El nombre d'escoles per a nens i nenes sords va créixer notablement durant la segona meitat del segle XIX, fins al punt que, al 1932 hi havia a la Unió Soviètica unes 145 escoles. Tanmateix, com en molts altres països europeus, a partir del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà al 1880, l'educació mitjançant la llengua de signes es va substituir per l'ensenyament de la llengua oral i la lectura de llavis, que ha arribat fins a l'actualitat, amb algun període breu de retorn al sistema de signes (dècada de 1930).

Malgrat aquest enfocament, la llengua de signes és la utilitzada per la comunitat sorda per a la comunicació entre ells, i el 1992, amb la caiguda de l'URSS, l'acadèmica i especialista en la llengua de signes russa Galina Zaitseva va obrir a Moscou la primera escola d'ensenyament bilingüe per a persones sordes, que encara continua essent l'única a tot Rússia d'aquestes característiques.